M'he de motivar!

Ei, bé no sé si això ho llegeix algú, però bé, m'és igual, jo sol me'n sortiré! Avui estic motivat perquè m'he fet un pacte amb mi mateix, m'he fumat un piti després de cada àpat, amb la condició de que m'aguantés si en un altre moment em venien ganes de fumar-ne un altre, el meu company de feina m'ha dit que no es un bon invent, perquè llavors mai ho deixaré, però, que collons sabrà ell, si cada 20 minuts està baixant al carrer per fumar-se'n un o dos! Ara, que pulmons no, però al final tindran uns quadriceps de tant pujar i baixar escales... Que es fotin! Em posen de mala llet!

El mal humor i l'estat d'ànim

Tot segueix igual o pitjor. Al meu nerviosisme i ansietat li haig de sumar, les discussions que m'està comportant el meu mal humor.
El fet de no fumar em fa estar de molt mala llet. Responc malament als companys, em discuteixo amb ells, i després de tantes enganxades, amb alguns ja ni m'hi parlo.
El meu estat d'ànim em comença a preocupar. Les meves emprenyades amb els que m'envolten degut a no poder fumar em comencen a amargar i a fer-me preocupar. Jo els hi he intentat explicar, però em diuen que no és motiu perquè els hi respongui malament...
Ara hauré de dedicar temps a recuperar certes amistats. Més maldecaps!

Em sembla que tothom fuma!!!!

Merda! Són les 12'35 del matí, porto des de les 8 currant, i no puc aguantar més! Tots els meus companys de departament no es paren d'aixecar, amunt i avall, amunt i avall, se'n van a fora i tornen amb aquella oloreta... No m'havia fixat mai que fumessin tants!!
No he baixat ni a esmorzar perquè sé que tindré temptacions! Uf, que ve el jefe, i si em veu perdent el temps! Que carai i els que baixen 20 vegades a fumar, es que no perden temps???

El diumenge més llarg de la meva vida

Desitjaria poder treballar tots els dies de la meva vida. No vull que cap dia torni a ser festa. Avui que no he hagut d'anar a treballar ho he passat sincerament terrible. Tot el dia sol per casa sense saber que fer i desitjant fumar. No he parat de donar voltes i de menjar pipes tot el dia per matar l'ansietat. Per què algun dia vaig decidir començar a fumar...? Maleït el dia.
La meva salvació ha estat aques tarda. He anat a un bar de Gràcia que cau molt aprop de casa meva, que per sort, permet fumar als seus clients. El bar en questió és molt petit i només entrar he pogut respirar aquell ambient cargat de fum de cigarrets. Ha estat la meva salvació!
I després de fer-me dos cafés amb llet m'hi he quedat ha mirar el Barça (quin patiment fins al final). Sort de la victòria i de les cerveses que m'he hagut de prendre per passar els nervis i no haver de fumar...
He tingut molta por de tornar a casa i no saber què fer.
Mai m'hauria imaginat dient això... però demà, per fi, vaig a treballar!

No puc més!!!!

Bufff!!!! No puc més! Necessito nicotina! M'he llevat aquest matí, només fa dos horetes, i no tinc res a fer, necessito el cigarret del matí. Però no és perquè no pugui deixar de fumar, eh? Només és perquè estic acostumat. Quan trobi alguna cosa a fer que substitueixi aquest moment, ja estarà, així que me'n vaig a fumar un, només un, no passa res!!! Sort que m'havia deixat un paquet de Camel amagat sota el llit per si un cas ho necessitava...
Mmmm.... que perfecte aquest moment...casi no veig les lletres de la boira que em separa de la pantalla,... m'encanta.... Això sí vaig a treure'm el jersei, que després fa una olor desagradable que a mi ja no em molesta, però si vaig sentint la olor, em vindran ganes de fumar...

26 hores

Ja porto 26 hores sense fumar. No estic content, no puc aguantar més, he dormit 15 hores perquè ahir per la nit ja no sabia què fer. Però jo ho aconseguiré, perquè necessito pasta, i això me'n treu molta!!! He fet càlculs...Cada any, 1500 €, i no fumo tant! La de coses que podria fer! Parò ara ja està, ja ho he deixat. Ho estic passant molt malament, però ho aconseguiré...

Diari d'un fumador...

Avui, em disposo a començar a escriure els meus pensaments, i sensacions. Suposo que ja m'he delatat amb el títol de la pàgina.
Fa anys que sóc fumador, i ja fa dies que em ronda pel cap deixar de fumar (ja explicaré els motius més endavant), però no seré un fracasat, jo si ho vull deixar, ho deixo!!! Això ho he tingut clar sempre, perquè jo fumo perquè m'agrada, però ara que veig que realment és dolent, ho deixaré. Avui porto 23 cigarretes, i quan acabi d'escriure, faré la última. Ja tinc pensada la música d'ambient que em posaré, perquè em quedi un bon record d'una cosa que he de deixar però que m'agrada... "No woman no cry"...
Vaig a concentrar-me en el moment...